dimarts, 16 de febrer del 2016

L'Alacantí

Quan els camins m'han portat a l'Alacantí.
 Alacant  és una ciutat de resistència, com si per art de màgia un monstre  s' hagués engolit a la gent autòctona i hagueren amagat la gent del país,  on els parlants autòctons estigueren en trinxeres i racons.
 Fa anys, cap al 2006 vàrem fer  la caminada eixint de Mutxamel cap a Alacant, el nom de Mutxamel no té res a veure amb la quantitat de mel,  en aquest viatge vàrem descobrir  la Condomina, l'antiga horta d'Alacant, l'Albufereta , ara desecada i  algunes torres vigies,  i la Santa Faç, ens vàrem enfilar a la serra Grossa, on teniem una visió d'Alcant molt bonica. En altres moments hem passejat pels carrers d'Alacant i hem pujat al castell de Sant Ferran.
Aquest febrer vàrem tornar a l'Alacantí,  en aquest cas la Torre de les Maçanes, que com ens diuen els entesos el nom no ens fa  cap referència a les pomes, i ens recorda un lloc de pas. Vàrem tenir molt bona acollida a casa de Joan, ens vàren mostrar el seu poble i la torre que li dona nom al poble,  en arribar a Xixona vàrem celebrar-ho amb un gelat de l'antiu Xixona i un recorregut pel poble que Pau  ens va explicar. Després pels carrerons del poble vàrem coronar el castell que ens donava una visió d'aquella part de la comarca.

17 La Serra Gelada

 La Serra Gelada.
 La serra Gelada és  troba  a la Marina Baixa entre Altea i Benidorm, totalment vora mar. Els seus penya-segats cauen verticalent  a la mar.
 Fer l'etapa d'Altea a Benidorm  per la serra Gelada és una de les sensacions més impressionants  que he tingut mai. Especialment la vertiginositat de  veure com les grans cingleres acben caient als peus de la mar. Com una serra es tallada i se la va menjant la mar. Com des de dalt Benidorm sembla un formiguer i la illa mitjana una pedra que el gegant llegendari ha escampat des del Puigcampana.
















dilluns, 15 de febrer del 2016

La Marina Baixa


  Faré un resum de la meua vivència a la Marina Baixa

Esbufegant arribàvem a la Marina Baixa des de Xaló tot creuant el coll de Rates, en arribar al coll algunes sorpreses ens esperen, la monumental serra del Ferrer i el panell que ens dóna la benvinguda, benvinbguts a sa Vall de Tàrbena, on la història ha deixat a la vall la pejada morisca i mallorquina, i és per això que després de l'expulsió dels moriscos va ser repoblat amb mallorquins i encara guarden molts costums entre ells el parlar salat. Que ho veurem a molts rètols de Tàrbena i si parlem amb els veïns.
 L'altre punt que em va fer gaudir i no ens podem perdre són les fonts de l'Algar, prop de Callosa d'en Sarrià, unes basses i fonts que fan que l'aigua siga el plaer de l'indret. Per ací el paisatge ens porta la vall desl nispros, molts enxarxats perquè  estiguen més calentets i a raser del vent.
 A Polop pujarem al castell, on els panells ens expliquen la història del que allà va passar, i les matances de moriscos que allà es van donar.
Quan arribem a Altea podem gaudir d'un poblet on la mesura i  els detalls ens faran gaudir dels sentits, el portal  amb l'arc solemne i els seus carrers empedrats, així com la seua exglésia. Per mi és un dels pobles més bonics de la comarca.
 Més enllà la serra Gelada  ens dóna la força de la mar i la vertiginositat de la muntanya quan cau en incontables penya-segats . Des de dalt tenim una bona visió de moltes serres del voltant, fins i tot l'illa de Tabarca.
 De moment no parlaré d'altres indrets de la Marina, el quals encara no he vist o sentit
Portal d'Altea

6. Poblat morisc de la Criola de Beniaia

6 Poblat Morisc de la Criola de Beniaia. La Vall d'Alcalà.
 Una de les millors sorperses de la caminada que vàrem fer a la tardor del 2011, concretament l'11 de novembre del 2015 va ser  la de la Vall d'Alcalà, després d'eixir del poble de Beniaia vam trobar-nos amb el poblat morisc de la Criola, molt millor conservat que el de Benialí.
 Una altra vegada, com en el cas de l'anterior poblat  les converses varen aflorar, i  ens intentàvem situar en aquell moment,  en la pell dels habitants dels poblats i la pressió  social i cultural que els ofegava. Tot un conjunt de maneres de fer i de costums que el poder  d'aquell temps volien que els moriscos agafaren,  en l'alimentació per exemple el porc  era símbol cristià, i havien de penjar embotit per fer veure  el caràcter cristià, en el cas de  la llengua, el català era la llengua de prestigi i l'àrab estava mal vist, per altra banda  un altre comentari que va eixir va ser el del joliverd, que  era molt utilitzat pel món àrab, i  per això des del món cristià era una verdura prou mal considerada,que fins i tot ni es ven , es dóna.
 Finalment  el 1609 l'explusió va marcar la vida d'aquesta gent i  d'aquests pobles que es van quedar buits foragitats fora de la seua terra, bàrbàrie que les seues cases encara ploren llàgrimes de calç.









dijous, 11 de febrer del 2016

3 Riurau monumental de Jesús Pobre

3 Riurau monumental de Jesús Pobre


  En el poble de Jesús Pobre a la plaça major trobem un monumental riurau, edificació tradicional de la Marina  amb obertures laterals amb arcs fetes per entrar la pansa dintre quan feia mal temps i fora no es podia secar. Ens recorda la importància de la pansa en una època a la Marina . Encara a Jesús Pobre un dia a l'any fan la festa de la pansa i escalden el raïm com ho feien antigament.

2 Església fortificada de Xàbia

2 Església fortificada de Xàbia.



 Espectacular esglesia fortificada feta de pedra tosca. Encara al seu voltant veiem els canons que ara els posen a mena de banquets

1 El Castell de Dénia


1 El Castell de Dénia








La Marina Alta.

La Marina Alta.
 La Marina és una comarca  que porta la mar en el nom, comarca del sud del País Valencià.
 A poc a poc la vaig coneixent . Moltes vivències i com em preguntarien a la Marina.
  Molts viatges he fet  a la Marina? M'estic ensenyant sobre aquesta bella terra de mar i de muntanya.
Hem pujat al Montgó i hem mirat mar enllà cercant amb la vista tal vegada la roca dels Felius que jeu sota l'aigua blava.
Hem conegut molts amics i amigues que hem arrelat amb ferms vincles  d'amistat i complicitat. Hem anat a alguns aplecs excursionistes com el d'Alcalà de la Jovada, i hem fet el Camí per la Marina de Dénia a Xaló.
 Hem pujat al castell de Dénia i hem vigilat la costa, he vist el port i la gran pintura  a la porta del castell on estaven els esguards de molts moriscos que varen ser explusats el 1609.
Hem devallat cap a la cova Tallada d'on van eixir molta de la pedra tosca que ara llueix en torres i palaus.
Hem passat pels molins de Xàbia on Ximo, l'arqueòleg ens ha explicat el seu funcionament. A Xàbia hem descobert l'església fortificada amb els seus canons com a banquets.
 A Jesús Pobre hem descobert el gran riurau de la plaça i en això recordem la importància que tenia la pansa en l'economia de la comarca.
 A Benissa la gran catedral i el seu nucli ben arreglat ens acull en algunes caminades. Més enllà la Vall de Lliber sempre ens sorpren, i va canviant depenet de l'estació. A Xaló sempre em sorprendrà la bassa dels arcs autenctica meravella de Xaló.
 En la darrera caminada vàrem descobrir la Vall d'Alcalà, Al az raq sempre present el seu record al poble d'Alcalà de la Jovada i per suposat el pes del treball dels moriscos, dels vells poblats encara com a petjada del passat, com la Cairola i la tragèdia de l'expulsió el 1609 , on els expulsats són despullats de viure a la seua terra i la comarca perd molta de la seua gent.
 Hem passetat per la costa de Calp vigilats pel Penyal d'Ifac, que tan bé canta Paco Muñoz el seu romaç.
 Per suposat que encara ens queden moltes coses per descobrir , moltes emocions i amics que trobar-nos  en aquesta estimada comarca

Agraïments

 Agraïments.
 És molta la gent que m'ha ajudat i m'ha obert les portes, m'ha acollit a sa casa o m'ha ensenyat coses del seu poble i de la seua comarca. És en aquesta entrada que em toca donar-vos les gràcies i ho faré en el mateix ordre que faig el viatge per comarques, i començant per la Marina.
 A la Marina Alta.
 Molta gent de la Marina Alta m'heu fet sentir com a casa, en molts dels meus viatges sempre he tingut el vostre caliu. En especial a Graeme i Encarna, que m'heu ensenyat moltes coses de la comarca i m'heu collit a la vostra caseta d'Ondara.
 A Rafel i Quica, per la vostra generositat i simpatia, a Biel per la capacitat que tens d'ensenyar i amb la senzillesa que ho fas. A Maite i Juan per la vostra generositat quan m'he quedat a vostra casa i pel que m'heu ensenyat, a Vicent Noguera per la teua acollida i els teus aprenentatges, a   Alex per compartir caminades junts, i a Pepa i Ximo per la seua tasca i la seua amistat.
 Tot i que he perdut una mica el contacte però en un temps passat vàreu ser persones que tenia més relació, a Vero i Enric, Xàvi Tro, Miquel Soliveres, Àngel i Xavi Soler, i al Mico que en pau descanse.
 Gràcies a tots i a totes

Index

Index.
Introdució.
Marina Alta
      1  El Castell de Dénia
      2  L'església fortificada de Xàbia
      3  Riurau de Jesús Pobre
     

  

Introducció

Introducció.
 En aquest llibre anirem vivistant totes les comarques de la meua terra, els Països Catalans,  seguirem  l'ordre que porta  la ruta cultural El Camí començant per la Marina Alta.
 Recorrerem 98 comarques al llarg de la nostra vida i farem un resum d'onze indrets per comarca, les nostres vivències, com poder-los visitar i possibles enllaços de la comarca, de manera que quan acabem l'aventura arribarem a mil setanta vuit indrets citats.
 El viatge comença a la Marina Alta i arribarem fins a Oriola al Baix Segura, després seguirem cap al nord  per totes les comarques valencianes, tant les catalanoparlants com les castellanoparlants, fins arribar a Montserrat.
 Continuarem fins  arribar a Salses i anirem cap a ponent per totes les comarques del nord , passarem per la Franja de Ponent, i per totes les comarques de Catalunya. Més enllà agafarem el vaixell i visitarem l'Alguer, Menorca , Mallorca i  per tancar el viatge visitarem Eivissa.
També farem una introducció per  cada comarca per repassar les vivències a la comarca, les persones que m'han ajudat,  i  els indrets i pobles que m'han sorprés.