divendres, 6 de maig de 2016

420. Poble Vell . Corbera d'Ebre. La Terra Alta.

420. Poble Vell. Corbera d'Ebre. La Terra Alta.
 Moltes emocions em vénen a la pell mentre camine pel  poble Vell de Corbera d'Ebre, al lloc anomenat   la muntera, l'horror de la guerra va quedar gravat en el temps en aquest turonet , parets que s'aguanten miraculosament, i pedres que van esfonsant-se a les cases, carros vells i tonells  que un dia van quedar ensorrats per sempre més per al record, mentre els corcons van desfent-los, mentre el temps va desgastant i erosionant tant de dolor.  Llindars que no tornaran a deixar passar a la gent, carrerrs empedrats que ploren l'amarg dia del bombardeig.
Un paisatge que et deixa sense paraules,  on sobre les runes de les cases, sobresurt l'església vella  com el vestigi d'un poble adolorit pel pes de la història, mentre  a sobre  els anys passen i  a sobre s'ha fet l'abecedari de la llibertat, on cada lletra té una història.



















419 El Seller cooperatiu de Gandesa. La Terra Alta

 419 El Seller cooperatiu de Gandesa. La Terra Alta.
 En arribar a Gandesa tenia algunes perles per triar, una d'elles era el palau del vi, el seller modernista de Gandesa. Allà on les formes de l'edifici, es barregen amb  els colors i els olors del vi, allà on els esforços de tot l'any de la pagesia es fonen al palau per convertir el raïm en vi i romandre fins que la gent el puga assaborir.









diumenge, 17 d’abril de 2016

123. La cassoleria d'Àngel Dominguez. Potries . La Safor

123. La Cassoleria d'Àngel Dominguez. Potries. La Safor
 En entrar a la casa museu del carrer el Cup número 4 de Potries, a la comarca de la Safor una alenada d'història, de treball, i denyorança em van omplir de dalt a baix.
Moltes coses són les que hem aprés en creuar el llindar d'aquesta casa, i més encara en recordar i llegir la informació especifica, tant pel que fa als panells informatius com la que es troba a la pàgina  web de l'ajuntament de Potries, així  com  en llegir el llibre Potries un poble terrisser.
Primer ens situem en el context del poble de Potries, amb una  llarga tradició del treball del fang que ha perdurat durant segles . L'arquologia ja ens parla d'una terrisseria romana a Potries la vil·la romana de la Campina Catorzena, amb una crononologia dels segles I i el IV després de Crist. En aquest cas ja trobem una série d'àmfores de ceràmica  pel comerç del vi i de l'oli.

Pel que fa al carrer del Cup on es troba la casa va ser un carrer amb prou quantitat d'industries ceràmiques, però aquesta va ser la darrera que va funcionar, fins que l'any 1983 es va  morir Àngel Dominguez el darrer terrisser d'una nissaga  que havia perdurat durant segles el seu treball  de la terrissa.

 El procés de fabricació de la terrissa : terra, aigua i foc

 Un altre valor important que ens aporta la casa és el de mostrar-nos el procés de fabricació  artesanal de les cassoles i perols, el que s'anomena ceràmica de foc, ja que ha d'estar exposada  al foc o a altes temperatures per coure els aliments.

Primer la terra era extreta i transportada mitjançant ases a la terrisseria, una vegada ja teníem la terra, aquesta es barrejava en una bassa amb aigua i en una altra bassa més profunda mitjançant un procés de decatació es treien les impureses, a la part de dalt quedava l'anomenat flor de fang.
 El fang s'emmagatzemava a una sala  especial per al fang, així anomenat el diposit del fang
 Una vegada el fang ja estava preparat  passava al taller on es pastava amb les mans, el terrisser el llançava contra la paret, així aquesta, que contenia algeps xuclava la humetat que  contenia el fang.

Després venia l'elaboració de les diferents peces de fang al torn, on se li donava la forma, un llibrell, una cassola, un perol.
Una vegada ja teníem feta la peça calia envernissar-la  per donar-li la resistència al foc  que necessitava.
 El vernís venia en sacs i calia triturar-lo i barrejar-lo amb aigua.  Una vegada el liquid del verís estava preparat dintre d'un cossiol, es sumergia la peça que es volia envernissar. Finalment es procedia a la seua cocció dintre del forn


 Ceràmica de foc de diferents grandàries i formes

Darrera planta de la cassoleria amb altíssimes columnes i terrat a dues vessants


Àmfora de la vil·la romana de la Campina- Catorzena


Forn per coure la ceràmica

Bassa de decantació per deixar el fang preparat

Taller de treball i torn per donar forma a les diferents peces


dimarts, 12 d’abril de 2016

90. El castell de Benifallim. L'Alcoià.

90.Castell de Benifallim. Benifallim. l'Alcoià.
 En la meua visita  per l'Alcoià el febrer del 2016 vaig acabar el dia  pujant al castell de Benifallim, el castell  era d'accés fàcil en cotxe, al qual es podia accedir  per una pista asfaltada, i a l'ombra d'uns  pins iniciava el camí per una petita senda per pujar al que van ser les muralles i el pati d'armés, un cop dalt per una escaleta de ferro vaig pujar a la torre . Dalt teníem una molt bona visió del Comtat, ja que Benifallim tot i que es troba a l'Alcoià es situa  en una cruïlla de comarques,  i limita amb   l'Alacantí i té molt a prop el Comtat i la Marina Baixa.









89 .La plaça de dins. Alcoi.L'Alcoià.

89. La plaça de dins. Alcoi. L'Alcoià.
 En el meu recorregut per Alcoi  hi ha alguns elements que em van semblar més impressionants, però tal vegada  va ser en  entrar a la plaça de dins, quan em vaig sentir més  emocionat, va ser com entrar dintre del coret.
 Era com descobrir una perla dintre de l'ostra, o  el nadó dintre del bressol, com un amagatall disfressat d'edificis que quan entres pel seu portal et captiva l'ànima de debò.
 Com l'indret on la gent va a contar allò més íntim, els amors més romàntics i les converses més trascendentals. Crec que és un dels llocs que si anem a Alcoi no podem deixar de contemplar.